A primera hora del matí, alguns nens
han descobert una tela penjada de la teranyina de la nostra
taràntula. Després de passar llista i realitzar les rutines del bon
dia, iniciam la conversa.
Débora: algú ha vist alguna cosa nova a la classe.
Daniel: un fantasma!
Débora: un fantasma?
Daniel: si a la tela d'aranya
Joan: No son mitjons, perquè jo veig un foradet allà i un altre
allà.
Víctor; però Débora parece un calcetin gigant
Despenjam els mitjons de la teranyina
i els posem al mig de l'assemblea.
Yeray: que es
esto?
Débora: Joan
perquè creus que és un mitjó?
Joan: perquè fa
així i després va cap allà, i potser això es el forat per
posar-se el mitjó
Nina: sembla el
numero dos.
Jaume: no sembla
la lletra L
Proposo que algú es posi el mitjó
però encara que tots volen ningú s'atreveix
Daniel: es que
a dins hi ha un fantasma
Débora: perquè
ha d'haver un fantasma a dins?
Asier: porque
tiene ojos
La tela del mitjó te un forats petits
i com acabem de realitzar la decoració de hallowen de l'escola, es
pensen que és un fantasma. Explic que no es així i comencen a
animar-se a posar-se'l després que jo sigui la primera i vegin que
no hi ha cap fantasma. Riuen molt a la vegada que tenen por...
Manuel: és
d'un senyor gran
Débora: potser
d'una senyora?.
Tots tenen clar
que no!
Posem el mitjó a la Noelia i observem
que es pot posar els dos peus a de dins, tots riuen i volen ser ells
els següents. Troben que és com un sac i volen fer carreres.
Yeray: es de
Papa Noel
Débora: el
Papa Noel és molt molt gran?
Tots: no!
Elisabeth: el
Papa Noel és petit, però jo e vist un així perquè deixi els
regals als nens.
S'emocionen a parlar del Para
Noel i recondueixo la conversa explicant que el nadal arriba al
desembre i encara estem a Novembre.
Ivan: sembla una
bota.
Jaume: no, es
mullaria!
Débora: és un
mitjó, esteu tots d'acord que es d'un gegant? ( per dur la
contraria i riure diuen que es d'ells i fins i tot de na Débora per
jugar a posar els seus peus al costat i comprovar la grandària).
Martí: es d'un
gegant, un senyor que es molt molt gran que viu als arbres grossos,
en els arbres de les castanyes. (Fa referencia al conte de la
castanyera)
Joan: la nostra
aranya a anat per allà al bosc, a can Maroig, i s'anat corrents
agafant els mitjons. Ara ja no se pot aixecar perquè potser nomes
tenia dos mitjons i no tenia cap més.
Débora: ai,
aquest gegant té un problema, el podem ajudar?
Joan: bueno
potser pot caminar a un altre lloc
Débora: però
no has dit que no en tenia més?
Joan: si potser
si o potser no, no ho sabem
Débora; com no
sabem si té més, podem ajudar-lo d'alguna manera?
Ariadna: li
portarem!
Débora: a on?
Joan; pues
agafam el cotxe desprès un barco i desprès un avio per portar-ho al
gegant. ( en Joan ha viscut a Barcelona i li agradem molt els
gegant que ballen)
Débora: ara no
podem agafar un vaixell, i si el cridem? Pot entrar a la classe?
Tots: Nooooo
Ariadna: no
perquè es molt gros.
Elisabeth: no
entra per la porta.
Ariadna: tenim
que obrir s'altra porta i que entri el gegant.
Débora: però
el gegant serà més alt que la porta o no?
Joan; s'haurà
d'ajupir.
Proposo de fer un dibuix del
gegant en petit grup. Els deixarem amb els mitjons per tal que el
gegant ho trobi i no s'enfadi amb la nostra taràntula.
Débora: quan
tinguem els dibuixos on ho deixarem per que ho trobi?
Martí: pues a
fora, a la seva casa.
Débora: i si
viu a l'escola?
Tots tenen molta por i diuen que no
potser. M'expliquen que la classe es massa petita, però i si viu a
fora, al pati? Riuen imaginant que puja als gronxador i al tobogan,
tenen clar que no potser perquè si es molt gran o trencaria tot
Jaume: el
gegant entra i s'escola es petita, el sostre es podria levantar.
Asier: si
perquè té molt força!
Ivan: i pesa
molt!
Joan: quan era
petit i no volia mes la pipa (xumet) li vaig donar al gegant del pi
Débora: qui es
el gegant del pi?
Joan: un gegant
que es posa un senyor i quan el senyor balla el gegant també balla.
Víctor: però
els gegants no viuen a formentera i son de mentira.
Débora: No ho
sabem però sembla que a l'escola ha arribat un gegant perquè la
taràntula ha trobat uns mitjons. Creieu que es un gegant bo o
dolent?
Tots: bo!!!
Per finalitzar la conversa, busquem
papers per fer el dibuix. Ensenyo un DINA4, de seguida na Ariadna diu
que no, És molt petit així que proposo un DINA3: Ariadna esta
d'acord però en Yeray no, així que proposo una cartolina.
Daniel: ha de
ser enorme com el gegant!
Alguns nens pensen que es bastant però
al fer-lis observar que just entra el mitjó s'adonen que no cabra la
resta del cos.
Martí: ha de
ser com el paper de les aranyes! (es refereix a un tros de paper
continu)
Anem tots junts a la classe
d'informàtica a cercar el rotllo de paper continu. Pesa molt i
després d'intentar agafar-ho entre tots, cerquem solucions per
transportar-lo.
Martí: vaig a
casa a buscar una carretilla.
Nina: no com un
xurro!
Així que decidim posar-ho al terra
per portar-ho rodolant com un xurro!
HO HEM ACONSEGUIT!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada